COBERBOS DE RAN DE MAR. Autor : Francisco Caplloch.

Francisco Capllonch Seguí, pot ser més conegut com "francisco de la tintoreria", és un amant de la paraula i de la història. De paraula intel·ligent i dotat d'una sorprenent capacitat d'observació és capaç de mantenir als seus amics pendent dels seus relats. Coneix fil per randa la història de la seva família i la del Port de Pollença. Francisco escriu des de fa anys. Escriu els seus records, les anècdotes del un Port que estima profundament, recull faules i llegendes per donar-lis vida sobre el paper.

Mai ha publicat els seus escrits, però ha tingut la gentilesa de permetre'ns triar i publicar uns quants dels seus relats curts. Hem de dir que Francesc escriu en mallorquí, en la llengua dels carrers d'Eu Moll. La seva generació va estudiar en castellà i la seva intensa vida laboral no li va deixar el temps necessari per estudiar català.

Potser algunes de les paraules o expressions utilitzades no siguin gramaticalment correctes, però són tan boniques que hem decidit deixar-les tal com les va escriure. En qualsevol cas si hi ha errors han de ser atribuïts al "corrector" i no a l'autor.

Aquí teniu el seu primer relat titulat "Coberbos de ran de mar"

COBERBOS DE RAN DE MAR

Era l'estiu, no recordo de quin any, que entre una colla d'amics vàrem organitzar una excursió amb barca, res estrany per a nosaltres ja que sovint fèiem sortides per anar a  pescar o, simplement, per passar un dia d´esplai.

De bon matí vam saltar a bordo de la barca i, acomodats cadascú al seu lloc preferit  rumbarom cap a la Punta Avançada per a després seguir navegant per donar la volta al impressionant cap de Formentor.

Com tenia per costum em vaig seure a la popa i al costat del patró i amic de sempre. Feia ja estona que el trobava pensatiu i aliè a la conversa de la tripulació. Em vaig  revestir de coratge i a cau d'orella li vaig preguntar :

  • Amic meu, ¿que et passa? avui no sembles tu, tan seriós, em sembla que no gaudeixes d'aquesta diada.
  • No res, son coses meves sense importancia.
  • Em pensava que entre nosaltres no hi havia pa partit.
  • Et diré, em va contestar, fa ja tant de temps que va passar que no sé si el record que m'ha vingut a la memòria és verdader o un somni de joventut. T'ho explicaré perquè necessito llevar-me de damunt aquest pes que porto a sobre, però abans has de prometre que mai ho tornaràs a repetir. Tu seràs el meu confessor.

I estrenyent les mans vam segellar, si escau, la nostra ferma i antiga amistat.

Quan era jovenet, un d'aquests matins que solem tenir a Mallorca, abans de la sortida del sol, vaig sortir a pescar com tenia per costum. Vaig amollar la fluxa a l'aigua, motor al ralentí, al llarg de la monumental costa de Tramuntana, sempre tenint cura dels esculls i l'ull en l'horitzó.

En el lloc de la Cova Blava vaig sentir una estranya picada, vaig intentar cobrar el fil a poc a poc donant voltes a la roda i de sobte, trencant el cristall de la mar en calma, una cua de peix llarga i gruixuda, embolicada en l'ormeig de la fluxa, lluitant ella per desprendre-se i jo per pescarla. Una lluita de tu a tu.

I de sobte va deixar de resistir-se. Uns braços agafats als costats de la barca lluitaven per pujar a bord. Un cap amb cabells com fils d'or, els pits nus ferms com els d'una jove i els llavis sucosos de color carmesí, de color del corall, sorgeixen de l'aigua mostrant els seus encants femenins. S'abraça a mi, i jo a ella, i ens vam unim en un bes de passió profunda. Però ella es va regirar i va tornar a les profunditats de la immensa mar.

Des d'aquest dia porto sempre samarreta de coll pujat perquè des de llavors duc penjada del coll una patena, una escata com de porcellana, una escata de la meva fada, de la meva dona peix.

Diuen els que s'han banyat a la Cova Blava que en el fons de la cova hi ha una mena de rampa com si fos un varador. Diuen que és la Cambra de la fada, on solia romandre cua en remull i la part de dona fora de l'aigua. I per això, de tant en quant, recordo l'amorosa abraçada de la sirena.

“Sou l´encis, sou l´encantament,  tornau sirena bella encara que només sigui per un moment”.